PACIÈNCIA
El ble dictamina
el temps de l’espera,
amb paciència divina
la farem austera.
Barcelona, 19 de setembre de 2002
dissabte, 26 de setembre del 2009
12/07/02 - L'esguard i la força del temps
L’ESGUARD, LA FORÇA I EL TEMPS
(25 anys)
Quan amb el gest esquiu
que suaument planteges
inclines el cap,
l’esguard et balla
i les comissures parlen.
Força i valor
per urpejar el perill,
voluntat latent
per burlar el fat.
El temps no és absolut,
curull d’espais fecunds,
els omples amb delit
mentre jo els recullo abstret
per entregar-te’ls purs.
Gaudim-los!
N’hi haurà molts més...
Barcelona, 12 de juliol de 2002
(25 anys)
Quan amb el gest esquiu
que suaument planteges
inclines el cap,
l’esguard et balla
i les comissures parlen.
Força i valor
per urpejar el perill,
voluntat latent
per burlar el fat.
El temps no és absolut,
curull d’espais fecunds,
els omples amb delit
mentre jo els recullo abstret
per entregar-te’ls purs.
Gaudim-los!
N’hi haurà molts més...
Barcelona, 12 de juliol de 2002
Paraules espontànies, potser sense sentit
Paraules espontànies, potser sense sentit
No hi ha parer de vida oculta,
només cabòries d’inconscient.
Saber si el pou et pren la vida
o simplement t’arrecera,
et vindrà de nou
com la sobtada gelosia
que garbella l’ànima freda.
només cabòries d’inconscient.
Saber si el pou et pren la vida
o simplement t’arrecera,
et vindrà de nou
com la sobtada gelosia
que garbella l’ànima freda.
Barcelona, 13 de febrer de 2002
18/02/02 – Febrer (Barcelona)
El dia baixa, la son destorba, la nit s’acosta. Veiem com mulla la llum del dia; el febrer espia. No cansa el sol sinó l’ardor, de la baldufa i el seu plor. No té sentit la història escrita perquè el cervell guia la tinta. Brau. Bru. Suau. Creu. Cru. Parleu.
(al bloc )
(al bloc )
28/11/98 – NEU (Can Felip, Maçaners)
Una fina capa blanca ho cobreix tot. Aquesta nit ha nevat. Des de la finestra estant, aquest nou paisatge m’impressiona. Ahir feia fred però tot tenia el seu color. Ara, la neu només remarca les formes. S’han perdut les fulles seques i daurades que cobrien el terreny de l’esquerra. Sí que distingeixo el pedrís que separa l’entrada del mas del bancal central, però només perquè sobresurt un parell de pams. Més cap a la dreta, en sentit oposat al Pedraforca, els reguerons i petites valls que l’aigua a creat sobre la sorra de terra argilosa (l’infern de les rodalies) només sé que hi són perquè ahir els vàrem visitar (i gaudir!).
És la meva primera nevada d’aquest any, física, perquè encara tinc l’ànima freda de l’última glaçada.
diumenge, 6 de setembre del 2009
30/08/09 – El de l’espigó
Aquest nen que recordo amb un somriure melancòlic, fins a l’edat de 9 anys estiuejava en un poble de la Costa Brava. El veig gaudint com un boig tot saltant de roca en roca a l’espigó i caçant crancs amb la poc depurada tècnica del caçador autodidacta.
Quina alegria de nen! A cada pas, dues roques i un forat, una decisió que determina el camí. I ell la pren seguint el seu instint. És sorprenent, no dubta mai. Ja ha fet camí i llavors baixa cap a les roques en contacte amb l’aigua. Els cranca no l’esperen, però ell els buscarà i els trobarà.
El repte era caçar crancs i el camí, els passos inevitables a fer per a aconseguir-ho. El nen tenia clar el repte, el sorprenent vist des d’un ulls d’adult és que no només no dubta en fer el camí ple de decisions per les roques, sinó que a més el fa amb una energia (passió?) difícil de descriure perquè es percep en la mirada, en l’expressió dels ulls.
Definitivament, aquest nen és part del Nen Vital.
Quina alegria de nen! A cada pas, dues roques i un forat, una decisió que determina el camí. I ell la pren seguint el seu instint. És sorprenent, no dubta mai. Ja ha fet camí i llavors baixa cap a les roques en contacte amb l’aigua. Els cranca no l’esperen, però ell els buscarà i els trobarà.
El repte era caçar crancs i el camí, els passos inevitables a fer per a aconseguir-ho. El nen tenia clar el repte, el sorprenent vist des d’un ulls d’adult és que no només no dubta en fer el camí ple de decisions per les roques, sinó que a més el fa amb una energia (passió?) difícil de descriure perquè es percep en la mirada, en l’expressió dels ulls.
Definitivament, aquest nen és part del Nen Vital.
dimarts, 18 d’agost del 2009
Vida i música
És curiós com en certs moments de la vida, vas escoltant música i, ja sigui pel contingut explícit o implícit de la cançó o pel sentit d'una frase solitària, resulta que tot el què sents té un significat absolutament relacionat amb el teu estat vital.
Has sentit milers de vegades aquest recull de cançons, però ara, cada cançó et recorda com et sents, el per què, el com, etc.
Reflexionant-hi una mica, estàs segur que es tracta d'una relació instintiva de sentiments que et fan arribar al resultat que al teu estat d'ànim li interessa, més bo o més dolent segons el punt del cicle del teu estat.
Curiós. Això s'assembla al què succeí durant els anys precedents al 1666, l'anomenat any de la Bèstia o de l'Anticrist, any durant el qual s'havia d'acabar el món. Llavors, per a reforçar les seves teories, els partidaris i creients d'aquesta profecia s'esforçaven a destacar alguns fets succeïts aquells anys mostrant-los com a signes clars de la inminent fi del món. Però sobretot s'esforçaven, mitjançant malavarismes numèrics, a fer quadrar operacions matemàtiques per a obtenir xifres relacionades amb el 1666.
Sigui com sigui, la conclusió que en trec és que tot això és relatiu perquè, quan ets a l'aigua, no reflexiones, o xapolleges, o sures, o t'enfonses o nedes. I ja està. La resta són variables que t'entelen la visió del camí a seguir.
Has sentit milers de vegades aquest recull de cançons, però ara, cada cançó et recorda com et sents, el per què, el com, etc.
Reflexionant-hi una mica, estàs segur que es tracta d'una relació instintiva de sentiments que et fan arribar al resultat que al teu estat d'ànim li interessa, més bo o més dolent segons el punt del cicle del teu estat.
Curiós. Això s'assembla al què succeí durant els anys precedents al 1666, l'anomenat any de la Bèstia o de l'Anticrist, any durant el qual s'havia d'acabar el món. Llavors, per a reforçar les seves teories, els partidaris i creients d'aquesta profecia s'esforçaven a destacar alguns fets succeïts aquells anys mostrant-los com a signes clars de la inminent fi del món. Però sobretot s'esforçaven, mitjançant malavarismes numèrics, a fer quadrar operacions matemàtiques per a obtenir xifres relacionades amb el 1666.
Sigui com sigui, la conclusió que en trec és que tot això és relatiu perquè, quan ets a l'aigua, no reflexiones, o xapolleges, o sures, o t'enfonses o nedes. I ja està. La resta són variables que t'entelen la visió del camí a seguir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)