Heart, not so heavy as mine
Heart, not so heavy as mine
Wending late home —
As it passed my window
Whistled itself a tune —
A careless snatch — a ballad — A ditty of the street —
Yet to my irritated Ear
An Anodyne so sweet —
It was as if a Bobolink
Sauntering this way
Carolled, and paused, and carolled —
Then bubbled slow away!
It was as if a chirping brook
Upon a dusty way —
Set bleeding feet to minuets
Without the knowing why!
Tomorrow, night will come again —
Perhaps, weary and sore —
Ah Bugle! By my window
I pray you pass once more.
Wending late home —
As it passed my window
Whistled itself a tune —
A careless snatch — a ballad — A ditty of the street —
Yet to my irritated Ear
An Anodyne so sweet —
It was as if a Bobolink
Sauntering this way
Carolled, and paused, and carolled —
Then bubbled slow away!
It was as if a chirping brook
Upon a dusty way —
Set bleeding feet to minuets
Without the knowing why!
Tomorrow, night will come again —
Perhaps, weary and sore —
Ah Bugle! By my window
I pray you pass once more.
(Emily Dickinson)
Un cor no tan feixuc com el meu
Un cor no tan feixuc com el meu
que se n’anava cap a casa tard,
en passar per la meva finestra
una cançó va xiular.
Un tros a l’atzar, una balada,
una Cançoneta qualsevol,
però per a la meva oïda irritada
un calmant molt dolç.
Era com si una Merla
que passava per aquest camí
cantés i rumiés i cantés
fins que refilant se n’anés
lentament d’aquí.
Era com si un rierol alegre
sobre un camí fatigós,
amb peus sagnants ballés minuets
sense saber-ne la raó.
Potser cansada i amb dolor,
demà tornarà la nit.
Oh, Corneta ran de la finestra,
et prego que passis de nou per aquí!
que se n’anava cap a casa tard,
en passar per la meva finestra
una cançó va xiular.
Un tros a l’atzar, una balada,
una Cançoneta qualsevol,
però per a la meva oïda irritada
un calmant molt dolç.
Era com si una Merla
que passava per aquest camí
cantés i rumiés i cantés
fins que refilant se n’anés
lentament d’aquí.
Era com si un rierol alegre
sobre un camí fatigós,
amb peus sagnants ballés minuets
sense saber-ne la raó.
Potser cansada i amb dolor,
demà tornarà la nit.
Oh, Corneta ran de la finestra,
et prego que passis de nou per aquí!
(Emily Dickinson - trad. Marcel Riera)
Del recull "EMILY DICKINSON. Aquesta és la meva carta al món. Poemes escollits", a cura de Marcel Riera.
Proa Edicions, 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada