El dia baixa, la son destorba, la nit s’acosta. Veiem com mulla la llum del dia; el febrer espia. No cansa el sol sinó l’ardor, de la baldufa i el seu plor. No té sentit la història escrita perquè el cervell guia la tinta. Brau. Bru. Suau. Creu. Cru. Parleu.
(al bloc )
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escrits passats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escrits passats. Mostrar tots els missatges
dissabte, 26 de setembre del 2009
28/11/98 – NEU (Can Felip, Maçaners)
Una fina capa blanca ho cobreix tot. Aquesta nit ha nevat. Des de la finestra estant, aquest nou paisatge m’impressiona. Ahir feia fred però tot tenia el seu color. Ara, la neu només remarca les formes. S’han perdut les fulles seques i daurades que cobrien el terreny de l’esquerra. Sí que distingeixo el pedrís que separa l’entrada del mas del bancal central, però només perquè sobresurt un parell de pams. Més cap a la dreta, en sentit oposat al Pedraforca, els reguerons i petites valls que l’aigua a creat sobre la sorra de terra argilosa (l’infern de les rodalies) només sé que hi són perquè ahir els vàrem visitar (i gaudir!).
És la meva primera nevada d’aquest any, física, perquè encara tinc l’ànima freda de l’última glaçada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)