Xebo, empleat de planta dels Ferrocarrils Nacionals, s’avorria. Al principi, el fet d’haver estat destinat a vigilar una cruïlla poc important li havia semblat una sort. S’asseia al costat de la caseta de fusta que l’aixoplugava quan feia mal temps, i contemplava el vaiverejar de la gent tot filant els rudiments d’una filosofia. En aquells primers temps, l’home creia haver realitzat un ideal llargament acaronat per ell i els seus ancestres: viure amb una gran economia de moviments, tenir hores senceres per a deixar vagar les idees, sense els sobresalts que proporcionen les responsabilitats. Li plaïa abandonar-se a la carícia del sol, amb el barret de palma inclinat sobre els ulls, i esperar amb una gran paciència alguna cosa ignorada.
“La verge
de les vies”, conte dins del recull “Gent de l’alta vall”,
Edició especial per a EL OBSERVADOR: 1991, Obra publicada dins la Col·lecció “Clàssics
Catalans del s.XX”, Edicions 62 s/a.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada